és una fundació per a desenvolupar projectes socials de salut digitallApps para ayudar con el control del dolor crónico
De nuevo hoy es el #DíaMundialdelDolor. Y esta vez María de Madariaga y Rafael Pardo han decidido escribir este post a cuatro manos.
Introducción al dolor crónico. Unas cuantas cifras.
El dolor crónico es un problema de salud que afecta a un 19% de la población adulta de Europa(1) , y que genera un gasto de unos 300.000 millones de euros al año, lo que supone aproximadamente un 3% del PIB de la Unión Europea.
Si lo examinamos desde el punto de vista de España, el gasto asociado al dolor crónico supone el 2,2% del PIB, estimando que unos 16.000 millones de euros se dedican cada año a este menester, contando la asistencia sanitaria, la factura farmacéutica (un 30% del total del gasto farmacéutico nacional) y las pérdidas en días de trabajo por bajas laborales debidos a esta familia de diagnóstico (una media de 14 días laborables por año, generado por un 6,6% -estimado- de estos pacientes). Dicho de otro modo: la Sociedad Española del Dolor estima que el 21% de la población (unos 4,5 millones de personas) sufren dolor crónico en España, con una prevalencia de 6,5 años de media, más acentuada en las mujeres por causa de dolor músculo-esquelético.
4rta Edició del TOP20 i catàleg dinàmic d'Apps de Salut
Obert el termini d'inscripció al catàleg dinàmic d'Apps de salut i al TOP20-2017 / 18 (quarta edició) de la Fundació ISYS. Procedim a la realització del nou catàleg.
La Fundació ISYS té entre els seus objectius contribuir a la millora de la salut i la qualitat de vida dels ciutadans a través de la recerca de les millors pràctiques en comunicació de salut a Internet. En aquesta línia neix el catàleg dinàmic ISYS d'Apps de salut, per facilitar l'accés a apps d'interès, confiança i utilitat, valorades amb un barem objectiu, consensuat amb experts, el iSYScore v.1. Les Apps que estiguin al nostre catàleg, seran publicitades per diferents mitjans i formaran part del nostre informe anual de recomanacions
El catàleg dinàmic d'Apps de salut es compondrà d'apps de salut en català o castellà, per a pacients o professionals de la salut, que superin una nota de tall (en la passada edició va ser de 11 punts) segons l'escala del iSYScore v1 i compleixin una sèrie de requisits (temàtica adequada, data d'última revisió, disponibilitat pública, etc). Aquelles apps que compleixin les condicions de registre i sobre les quals no es produeixin troballes objectius que menyscaben la seva reputació, passaran a formar part del catàleg anual d'apps.
Durant el mes de novembre es tornarà a aplicar el Mètode Automatitzat de captura d'Apps (MACA), amb l'objectiu capturar una mostra de 240 apps, de 14 agrupacions de condicions desenvolupades per l'OMS (CIE-10), 140 de Google Play i 140 d'iTunes. Totes les Apps que finalment s'incloguin en el catàleg han de complir els mateixos requisits (criteris d'inclusió). Es pot accedir a la valoració per:
- Estar inclòs en la mostra de 240 Apps obtinguda mitjançant el procediment MACA.
- Recomanació d'una Associació de Pacients
- Estar entre les millors 5 de l'any anterior.
- Haver realitzat la inscripció i complir els criteris d'inclusió
Els usuaris que inscriguin la seva app rebran un document amb una anàlisi de la puntuació aconseguida i contextual relativa als valors mitjanats de les apps del seu apartat i del total del catàleg.
L'1 de desembre de 2017 s'ha tancarà la inscripció corresponent a la col·lecció 2017-18. Aquells desenvolupaments que obtinguin la millor puntuació constituiran el TOP20 d'aquesta edició. El apps romandran en el catàleg actiu durant un any. En finalitzar aquest passaran a l'històric immediatament anterior.
Des de la Fundació ISYS agraïm a tots els implicats en els diferents aspectes d'aquest projecte la seva col·laboració.
Autor: Redacción Revisado: 31-08-2017
Meta-anàlisi sobre l'eficiència de les intervencions de mHealth en diabetis
Des que es van establir les dues botigues d'aplicacions per a telèfons mòbils el 2008, el nombre d'aplicacions s'ha multiplicat (a Google Play Store des de 16.000 al desembre de 2009 fins 2,8 milions d'aplicacions en el de març de 2017-veure). I encara que el percentatge d'elles dedicades a salut i medicina és petit (sumades un 4,86% a la plataforma de iOS- veure), són moltes i de desigual qualitat. Una forma d'avaluar-les, és mitjançant estudis amb intervencions que les utilitzen i que avaluïn els resultats.
Els estudis clínics, a la seva vegada, poden propocianar més o menys "nivell d'evidència", que mesura la qualitat de l'estudi i la reproducilidad dels resultats i fixa el nivell de la recomanació de tenir en compte els seus resultats. Els meta-anàlisis bé ejutados, són els millors.
La meta-anàlisi sintetitza les dades d'una col·lecció d'estudis amb un conjunt d'eines estadístiques. La meta-anàlisi s'inicia recopilant estimacions d'un cert efecte (...) de cada estudi. La meta-anàlisi permet valorar aquests efectes en context: si la mida de l'efecte és consistent, l'efecte del tractament pot ser considerat com a fort i la mida de l'efecte s'estima amb més precisió que amb un sol estudi. Si la mida de l'efecte varia, aquesta variació pot ser descrita i, potencialment, explicada. (Meta-análisis, Wikipedia)
Per a l'estudi meta-anàlisi que ressenyem aquesta setmana, sobre l'eficiència d'intervencions de mHealth amb pacients amb diabetis, els investigadors es van centrar en estudis de 2008 a 2016. Van incloure Estudis clínics aleatoritzats i es van utilitzar els PICS (participants, intervencions, comparació, resultats, disseny de l'estudi) per definir els criteris d'inclusió:
- Participants: adults o nens diagnosticats amb DM tipus 1 o 2 (amb o sense comorbiditats).
- Intervenció: aplicacions mòbils de salut que els usuaris introdueixen dades, reben retroalimentació, es connecten amb professionals de la salut o aprenen sobre la diabetis.
- Control o comparador: qualsevol comparació era acceptable (grup de control tradicional, una intervenció alternativa, o un disseny dins del subjecte abans I DESPRÉS).
- Mesures de resultat: els resultats considerats per avaluar l'efectivitat de les aplicacions van ser: paràmetres bioquímics i de qualitat de vida.
La investigació es va realitzar en les bases de dades electròniques MEDLINE (Pubmed), Cochrane Register of Controlled Trials (CENTRAL) i LILACS (Literatura Llatinoamericana i del Carib en Ciències de la Salut) per a estudis publicats entre 2008 i 2016. Es van fer cerques amb una combinació dels següents termes MeSH "diabetis mellitus tipus 2", "diabetis mellitus tipus 1", "aplicacions mòbils", "telemedicina". a més, es va realitzar una cerca manual de referències de publicacions identificades i revisions sistemàtiques a partir del 2008 per a les diverses revistes.
El MeSH (Medical Subject Headings) és el tesaurus de Medline, un vocabulari controlat que conté els descriptors utilitzats a la base de dades. Cada registre de PubMed té assignats uns termes (descriptors) que defineixen de manera exacta el tema què s'analitza. (MeSH, Biblioteca Universitat de Sevilla)
La cerca bibliogràfica va identificar 1236 publicacions. D'aquestes, es van incloure 13 estudis que avaluaven resultats en 1263 pacients.
La metanàlisi va trobar una diferència significativa al llarg de 12 mesos entre el grup d'intervenció en termes d'un millor control de l'hemoglobina glicada (HbA1c). No obstant això, en general no hi va haver diferències significatives pel que fa als resultats secundaris entre els grups (hipertensió, colesterol, etc.). Si bé aquests resultats han mostrat diferències significatives en comparació amb el grup control per al control de l'HbA1c, només en 2 estudis aquesta va assolir valors considerats adequats per al control glucèmic, que és de 7%, d'acord amb el Consens mundial.
L'associació entre l'ús d'aplicacions i l'accés remot a professionals de la salut va demostrar una gran efectivitat en el control de l'HbA1c. El nombre de característiques que ofereixen les aplicacions també sembla influir. Els resultats van ser favorables quan l'App disposava de més de 2 característiques de control, és a dir, més de "emmagatzematge i retroalimentació de les dades de glucosa en sang", "funció per ajudar en les dietes", "funció per ajudar a la pràctica d'exercicis físics "o" control sobre la dosificació i adherència a la teràpia farmacològica ".
Els estudis que evalaban la qualitat de vida van informar que l'ús d'aplicacions havia augmentat la percepció del coneixement dels participants sobre els seus problemes de salut. Això pot representar una contribució a la percepció de la necessitat d'auto-cura pels usuaris. Aquests resultats corroboren les mesures proposades de promoció de la salut per la Federació Internacional de Diabetis. Les característiques sociodemogràfiques i d'educació dels participants també van ser interessants, amb biaixos en les mostres favorables als més educats i més joves.
La revisió sistemàtica suggereix que l'ocupació d'Apps en pacients amb la diabetis pogués ajudar a millorar el control d'HbA1c. Els pacients també es muestraron més segurs de si mateixos per tractar amb la seva diabetis, principalment per reduir la por de no saber com tractar amb els episodis de potencials hipoglucèmies que poguessin ocórrer i per millorar la seva qualitat de vida.
Data: 2/4/2017 Autor: Imma Grau
eHealth per millorar l'autocura després d'un síndrome coronàri agut
L'objectiu de l'estudi que ressenyem aquesta setmana era investigar l'efecte de l'ús diari d'eines d'eHealth en el seguiment de símptomes, dins d'una investigació sobre l'efectivitat d'un programa d'Atenció Centrada en la Persona (ACP), per a pacients amb Síndrome coronària aguda (SCA), després de l'alta hospitalària.
Es van incloure en l'estudi un total, 199 pacients amb SCA, de menys de 75 anys d'edat, que van ser assignats aleatòriament a una intervenció d'ACP (n = 94) o un tractament estàndard (grup de control, n = 105). El seguiment va durar 6 mesos. Els pacients en el de la intervenció podrien optar per usar una eina d'eHealth basada en la web o mòbil, o tots dos, durant almenys 2 mesos després de l'alta hospitalària.
Els resultats es van mesurar amb una puntuació composta de canvis en l'autoeficàcia general, retorn a la feina o nivell d'activitat anterior, i re-hospitalització o mort 6 mesos després de l'alta. Dels 94 pacients del grup d'intervenció, 37 (39%) van utilitzar l'eina eHealth almenys una vegada després de l'hospitalització. La majoria d'ells (24/37, 65%) van usar l'aplicació mòbil i no l'aplicació basada en web, com la font principal de l'entrada d'autoavaluació diària.
Els pacients van utilitzar l'eina eHealth una mitjana de 38 vegades durant les primeres 8 setmanes i 64 vegades en un període de 6 mesos. Els pacients que van utilitzar l'eina eHealth en combinació amb la intervenció d'ACP van tenir una millora de 4 vegades en comparació amb el grup control Aquesta millora va ser impulsada per un augment significatiu de l'autoeficàcia general en comparació amb el grup de control (p = 0,011).
Els pacients del grup ACP sense eina eHealth (n = 57) van mostrar una millora composta no significativa en comparació amb els del grup control, sense intervenció ACP (n = 105).
En conclusió, es va trobar un efecte significatiu en la millora de l'autoeficàcia general i la puntuació composta per als pacients amb una intervenció ACP, que van utilitzar eines d'eHealth diari i eina de seguiment de símptomes, en comparació amb l'atenció tradicional.
Data: 26/3/2017 Autor: Redacción