isys3 400

palabraiSYS és una fundació per desenvolupar projectes socials de salut digital

Segueix-nos!   facebook twitter instagram You Tube RSS

Como conseguir cambios de comportamiento en salud, teorías psicosociales

Teorias del comportamiento¿Qué sabemos sobre los modelos explicativos para la modificación del comportamiento como herramienta en intervenciones psicosociales? A continuación revisaremos a grandes rasgos, una perspectiva de contenido y uso.

Existen diferentes aproximaciones teóricas para abordar el cambio de comportamiento o conducta, además pueden tener un enfoque individual o grupal; y finalmente son aplicables tanto en entornos privados (The psychology of change in organizations), como públicos (Behaviour Change in Public Health: Evidence and Implications).

El marco general para comprender las diferentes visiones pasa por definir dos polos dentro de la teoría “Social Cognitiva” uno es individual y biopsicológico; y el otro es social-ambiental.

Eficiència sanitària, salut digital i utilització del Big Data

SaludDigitalCanva

Existeixen previsions sobre l'increment de la despesa sanitària i sociosanitari que estimen que a l'any 2050 arribarà al 9% del Producte Interior Brut de la Unió Europea. La càrrega econòmica del sistema es deu en part a l'augment de l'esperança de vida i també per l'augment dels recursos associats al diagnòstic i tractament de la malaltia. Així les coses, es plantegen mesures de racionalització de la despesa entre les que poden destacar les associades a l'eHealth; i de forma més àmplia, a la salut digital en el seu conjunt.

Exemple de la importància que està prenent la salut digital, és el fet que la HIMSS ha proposat premis de 100.000 dòlars relacionats amb el desenvolupament d'idees en el camp del Big Data, un dels seus àmbits estrella que comprèn tant el sector dels medical device, les biotech i el life science en la seva concepció més àmplia.

Però què és en realitat el Big Data? Es defineix com un elevat volum de dades estructurades, o no, que no es poden processar amb mètodes convencionals. Aquesta és una definició molt genèrica que dóna idea de l'amplitud de camps que abasta i la complexitat de la seva transformació en coneixement.

Els camps d'aplicació de l'Big Data en salut són amplis i poden englobar des de la presa de decisions en la gestió sanitària (econòmica i clínica), la bioinformàtica (genòmica i proteòmica), la gestió de pacients crònics o fins a la salut pública en els seus diferents branques: promoció de la salut, epidemiologia, etc.

Exemple d'aquest últim, és el model d'anàlisi i previsió de l'evolució de les malalties infeccioses com el recent cas del virus de l'Ebola, on es van processar dades de google, twiter i facebook per tal d'interpretar l'evolució de la infecció.

S'haurà de seguir de prop l'evolució de la salut digital, si es vol comprendre el futur del sector sanitari. I sobretot, prendre decisions en aquest àmbit, argumentades en gestió basada en l'evidència; i no en opinions infundades.

{text}

Data 14-5-2017  Autor: Pau Gascón

L'experiència del pacient, nou paradigma en l'atenció sanitària

XPA 1

Tradicionalment amb l'adveniment del taylorisme productiu i el desenvolupament de l'Estat del Benestar, el sector salut va iniciar la seva preocupació per la satisfacció del pacient. Aquesta es captava una de forma fragmentada, segons les interaccions del pacient amb el sistema sanitari en els diferents trams diagnòstics i terapèutics. Per exemple, un recent anàlisi de les queixes dels usuaris de la sanitat pública a la Comunitat Valenciana assenyalava que el diagnòstic, les demores en l'assistència, i deficiències en el tracte, concentraven el gruix dels problemes.

Però l'enfocament de l'hospital com a empresa de serveis, on es busca conèixer la satisfacció del pacient com a client ja ha estat superada per una visió més holística; que busca conèixer l'experiència global del pacient com a subjecte actiu. En aquest sentit cal dir que el desenvolupament de les societats democràtiques del món occidental que subscriuen i potencien els drets del ciutadà, i per tant dels pacients, ha ajudat molt. Les recomanacions NICE de qualitat, recollides en l'article de 2014, "Experiència del pacient en serveis del NHS: millorar l'experiència de la cura de persones que fan servir els serveis del NHS per a adults" abunden en aquest aspecte. Per tant, no és d'estranyar que l'aparició de la figura del defensor del pacient en alguns hospitals, una de les recomanacions sobre salut i drets humans.

D'altra banda la quantitat de casos d'estudi sobre patient experience s'ha incrementat durant els últims anys. Així com els proveïdors de reconegut prestigi que incorporen bones pràctiques de patient experience; ara la Mayo Clinic disposa d'un departament d'Experiència del Pacient, que coordina les accions que es realitzen en aquest sentit. A més, s'ha de tenir en compte que hi ha evidències que l'enfocament de satisfacció de pacient, associat només a la qualitat de servei, no és suficient per millorar els outcomes sanitaris. S'ha demostrat, per exemple, de seguir estàndards de qualitat ISO en hospitals no necessàriament millorava la satisfacció dels pacients.

És a dir, el patient experience busca millorar l'experiència en el procés global, des del primer contacte al sistema fins a les altes ambulatòries. Tenint en compte elements com: el cross cultural awareness i la importància de l'empatia. En definitiva, la traçabilitat de l'experiència del pacient en cada episodi i actors implicats es fa obligatòria.

Finalment, aquesta transició des de la satisfacció del pacient a l'àmbit de l'experiència de pacient, es podria interpretar com l'ocàs de la biopolítica de Foulcault, en la qual el poder intentava controlar: educació, producció laboral i salut del ciutadà durant el seu cicle vital; donant així més poder al ciutadà-pacient. El temps dirà si el patient experience fagocitarà la biopolítica ...

{text}

Data: 9 de abril de 2017 Autor: Pau Gascón

10 aspectes a tenir en compte en el monitoratge i avaluació de les intervencions de Salut Digital

mirar con lupa

En els últims anys hi ha hagut una eclosió d'apps de salut. Un informe recent comptabilitzava 165.000 apps de salut (1). Tenint en compte que la farmàcia comunitària espanyola gestiona unes 18.000 referències diferents de medicaments, 165.000 és un nombre molt significatiu. Al contrari del que succeeix en el mercat farmacèutic, ni la seguretat ni l'eficàcia de les apps de salut han estat valorades en tots els casos (2). Malgrat aquesta situació, s'han produït alguns intents de definició i regulació de l'àmbit com per exemple en la FDA (3). A més, l'efectivitat d'aquestes apps no sempre ha estat provada. Per exemple, en el cas de les apps que promouen l'activitat física, s'ha descrit absència de canvis de comportament (4). D'altra banda, s'ha de recordar que el time to market d'una app pot ser d'un any, mentre l'time to market d'un medicament és de més de 10 anys (5). Aquest timing no afavoreix la reflexió, ni l'avaluació de les apps.

Així les coses, sembla important definir un marc conceptual per a la regulació i avaluació de les apps de salut. Sobretot, tenint en compte que hi ha evidències que algunes apps de salut poden tenir un impacte significatiu en l'estat de salut de les poblacions de països de baixos i mitjans ingressos (6).

En aquest sentit, l'OMS ha desenvolupat una guia que ofereix un marc per a monitoritzar i avaluar les intervencions digitals de salut (7). El monitoratge engloba els primers estadis de desenvolupament, com els prototips, que inclou:

1) La funcionalitat, o avaluar que les funcions s'executen segons l'esperat,
2) l'estabilitat, en el sentit que la reproductibilitat és correcta,
3) la fidelitat o desenvolupament de la intervenció segons l'esperat,
4) i la qualitat o l'excel·lència està associada a l'activitat esperada.

En els següents estadis, quan la intervenció digital en salut s'està desenvolupant l'avaluació comprèn:

5) la usabilitat, és a dir, si desenvolupa la funció segons l'esperat per a l'usuari final,
6) la factibilitat, els outputs són correctes en un context donat,
7) l'eficàcia,
8) l'efectivitat,
9) l'avaluació de la viabilitat econòmica,
10) i, finalment, encara que no l'últim, la implementació o la correcta integració en el context de polítiques de salut.

En altres paraules, monitoritzar "és veure que es fan les coses correctament" i avaluar "és veure que es fan les coses correctes". Per tant, és molt important desenvolupar la monitorització i avaluació de les intervencions digitals de salut i la mHealth per assegurar un bon nivell d'evidència abans de implementar-les. Finalment comentar el cas d'estudi del nostre entorn, on el ISYS score és una eina amb l'objectiu d'avaluar la confiança (qualitat), l'interès popular i la utilitat de les apps de salut en les vessants professionals i de pacients (8).

  1. New report finds more than 165,000 mobile health apps now available, takes close look at characteristics & use, iMedicalApps
  2. Information handling by some health apps not as secure as it should be, Imperial College
  3. Mobile Medical Applications, Guidance for Industry and Food and Drug Administration Staff, FDA
  4. Mobile health apps lack behavior-change techniques, Penn STATE Univ
  5. Should You Take an App for That? Scientific American
  6. Can Mobile Phone Apps Influence People’s Health Behavior Change? An Evidence ReviewCan Mobile Phone Apps Influence People’s Health Behavior Change? An Evidence Review JMIR
  7. Monitoring and evaluating digital health interventions. A practical guide to conducting research and assessmentA practical guide to conducting research and assessment WHO
  8. Método de valoración de aplicaciones móviles de salud en español: el índice iSYScore SEMERGEN

{text}

Data 12-3-2017 Autor: Pablo Gascón

Twitter iSYS

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para analizar y mejorar tu experiencia de navegación. Al continuar navegando, entendemos que aceptas su uso.