és una fundació per a desenvolupar projectes socials de salut digitallFuncionen les estratègies de Salut Digital en el tractament de la Depressió?
La ubiqüitat de la tecnologia de comunicació i la facilitat de connexió amb Internet, facilita noves fórmules d'abordar el seguiment del tractament d'una malaltia. Per això, s'estudien noves fórmules de suport remot i propostes d'ajuda a l'autogestió de la malaltia.
Però l'abordatge ha de ser necessàriament multidisciplinari, ja que hi ha una mediació tecnològica. Cal tenir en compte aspectes psicosocials de l'adopció de la tecnologia, elements de disseny d'estratègies de persuasió, etc. Podria suposar-se que les aproximacions en salut mental, on és habitual un enfocament més complet i interdisciplinari (no únicament biologista), serien més creatives i completes que altres disciplines de la medicina, però els resultats d'un recent meta-anàlisi d'intervencions en depressió, desmenteix una mica aquesta idea, ja que la innovació es limita bastant al mig.
En l'estudi a què ens referim, els autors varen incloure quaranta-cinc publicacions d'assajos clínics sobre l'efectivitat de la Salut Digital en el tractament de la depressió, tant com a patologia única, com combinada amb ansietat. Els 45 estudis sumanban un total de 7326 participants assignats a l'atzar i 4519 analitzables. La majoria de les intervencions de la mostra van ser capaços de reduir els símptomes de depressió.
En analitzar la metodologia emprada, trenta-sis estudis (80%) van desplegar un enfocament amb tècniques cognitiu-conductuals (TCC). Cal tenir en compte que un dels criteris d'inclusió dels estudis, era que realitzessin intervencions sobre les que haguessin proves d'efectivitat en el tractament habitual. Gairebé tots els estudis van utilitzar una intervenció modular, que normalment va durar aproximadament 10 setmanes. En general, els programes estaven destinats a ser utilitzats una vegada per setmana. Això està d'acord amb la TCC tradicional, que es considera un tractament pas a pas, a curt termini, amb sessions setmanals o quinzenals de terapeuta durant 10 a 20 setmanes.
Els autors havien identificat prèviament, 15 estratègies que han mostrat ser útils en les intervencions de salut intervingudes per la tecnologia i exploron la freqüència d'aparició en els estudis continguts en el meta-anàlisi.
La freqüència amb què es feien servir estàs tecniques pot observar en el gràfic següent, representant les xifres absolutes en què es donava el tipus d'intervenció, en els estidios analitzats.
Dibuixa la metanàlisi una aproximació a les tecnologies de la informació molt prudent, amb intervencions que són molt semblants a les de cara a cara, amb predomini de les intervencions web (40/45) davant la les realitzades mitjançant mòbil. Tenint en compte que l'interval d'exploració és fins a setembre de 2016, i que es reconeix la utilitat de les altres estratègies sorprèn la poca originalitat de les aproximacions. En general, ni autogestió, ni sociabilització per parells, ni gamificació semblen ser estratègies escollides per la majoria d'autors per aplicar en els estudis.
Imma Grau
Data: 6-6-2017
Crónica del TOP20 de Apps de salud 2016-2017: Salud digital la perspectiva del profesional sanitario
Las mejores Apps de salud según el iSYScore- 3era edición: La experiencia de los profesionales con la mHealth
(CLIKA LA FOTO PARA VER EL REPORTAJE COMPLETO)
- Este año se presentó como primicia la nueva escala iSYScore PRO, una nueva herramienta destinada a evaluar Apps para profesionales, en la sede de la CAMFiC
- Para la elaboración del catálogo los investigadores revisaron 318 Apps de salud, de entre las que seleccionaron 47 en la categoría de Apps para pacientes y 27 Apps para profesionales.
Regulación, certificación, sellos de calidad y catálogos de Apps de salud
Ante la necesidad de “recetar Apps”, muchos profesionales sanitarios se pueden encontrar en una encrucijada. No siempre se dispone de tiempo o conocimientos multidisciplinares, para realizar un análisis a fondo de una App antes de recomendarla; así que el disponer de una recomendación externa confiable sería de gran utilidad. Pero ¿dónde buscar estas recomendaciones?
Primero cabría distinguir entre conceptos como Apps reguladas (como los medicamentos, pero como “productos sanitarios”), certificadas (normalmente cumplen algún requisito de la industria) y por último apps con sellos de calidad o en catálogos de salud.
Una cuenta de Twitter para el Departamento de Cardiología
Un reciente estudio sobre el uso de Twitter en un entorno académico (@MayoClinicCV, Departamento de Cardiología de la americana Clínica Mayo), muestra la implementación de una cuenta colaborativa en este entorno, en principio alejado de las redes sociales, y los resultados obtenidos.
Antes de abrir la cuenta el equipo buscó el consenso con los líderes del departamento (y los responsables de comunicación y marketing de la Clínica). Se preparó una lista de cuentas a seguir, se planificó una estrategia, con uno o dos twits al día, con contenidos bien definidos programados, en la hora de mayor audiencia, y otros espontáneos que podían realizar un grupo de estudiantes del departamento así como los profesionales del mismo.