palabraiSYS és una fundació per a desenvolupar projectes socials de salut digitall

bolets

Apps, ¿valoramos el instrumento o la intervención con él?

Monitoring and evaluating digital health interventions A practical guide to conducting research and assessment (WHO,2016)

Tal y como comentábamos en 10 aspectos a tener en cuenta en la monitorización y evaluación de las intervenciones de Salud Digital, se puede dividir la evaluación de una App en dos fases: La primera fase incluye la monitorización, en los primeros estadios de desarrollo y con los prototipos, de diversos aspectos: funcionalidad (las funciones se ejecutan bien), estabilidad (en el sentido de reproducibilidad), fidelidad y calidad.

Con un primer prototipo viable, se avanza a la siguiente fase, que consiste en evaluar la herramienta como instrumento en una intervención de salud. Para ello se debe valorar la usabilidad con el usuario final, la factibilidad en diferentes contextos, medir la eficacia y efectividad (generalmente comparándola con una intervención sin la herramienta), evaluar la viabilidad económica, y por último, aunque no lo último, la implementación o la correcta integración en el contexto de las políticas de salud (interoperabilidad).

MayoClinicHeartLa enfermedad cardiovascular (ECV) es la principal causa de morbilidad y mortalidad. Aproximadamente una de cada tres muertes puede atribuirse a ECV y más del 90% de la morbilidad y la mortalidad a factores de riesgo evitables. La mala alimentación, el tabaquismo y la falta de actividad física continúan representando una abrumadora mayoría de factores de riesgo en las enfermedades cardiovasculares y sin mencionar el coste que representa al sistema. Es evidente que es necesario encontrar las mejores intervenciones para mejorar la prevención de ECV, tanto primarias como secundarias.

El objetivo de la revisión sistemática y meta-análisis que reseñamos esta semana de la Mayo Clinic, fue revisar de forma inclusiva ensayos controlados aleatorios y estudios de cohorte, que incorporasen intervenciones de salud digitales (ISD), para la prevención de eventos de cardiovasculares (infarto de miocardio, ictus, revascularización, hospitalizaciones y mortalidad por todas las causas) y la modificación de los factores de riesgo para enfermedades cardiovasculares (peso, el IMC, la presión arterial, el colesterol, la glucosa y las puntuaciones de riesgo de Framingham -FRS). El objetivo era establecer el beneficio potencial de las ISD, en la prevención primaria y secundaria de ECV, e identificar las necesidades futuras en la investigación para las ISD y las enfermedades cardiovasculares.

5 STRATEGIC WHO

A l'abril de l'any 2016 l'OMS, en la seva assemblea general, va presentar un document sobre com orientar els seveis de salut, perquè siguin integrats i centrats en la persona. Es tracta d'un document molt interessant, que reflecteix els conflictes amb què s'enfronten en l'actualitat els serveis de salut i els reptes a afrontar. A continuació, una breu anàlisi de l'esmentat document, amb el seu fonament, conceptualització, estructura i línies estratègiques proposades.

Depression1

La ubiqüitat de la tecnologia de comunicació i la facilitat de connexió amb Internet, facilita noves fórmules d'abordar el seguiment del tractament d'una malaltia. Per això, s'estudien noves fórmules de suport remot i propostes d'ajuda a l'autogestió de la malaltia.

Però l'abordatge ha de ser necessàriament multidisciplinari, ja que hi ha una mediació tecnològica. Cal tenir en compte aspectes psicosocials de l'adopció de la tecnologia, elements de disseny d'estratègies de persuasió, etc. Podria suposar-se que les aproximacions en salut mental, on és habitual un enfocament més complet i interdisciplinari (no únicament biologista), serien més creatives i completes que altres disciplines de la medicina, però els resultats d'un recent meta-anàlisi d'intervencions en depressió, desmenteix una mica aquesta idea, ja que la innovació es limita bastant al mig.


En l'estudi a què ens referim, els autors varen incloure quaranta-cinc publicacions d'assajos clínics sobre l'efectivitat de la Salut Digital en el tractament de la depressió, tant com a patologia única, com combinada amb ansietat. Els 45 estudis sumanban un total de 7326 participants assignats a l'atzar i 4519 analitzables. La majoria de les intervencions de la mostra van ser capaços de reduir els símptomes de depressió.

En analitzar la metodologia emprada, trenta-sis estudis (80%) van desplegar un enfocament amb tècniques cognitiu-conductuals (TCC). Cal tenir en compte que un dels criteris d'inclusió dels estudis, era que realitzessin intervencions sobre les que haguessin proves d'efectivitat en el tractament habitual. Gairebé tots els estudis van utilitzar una intervenció modular, que normalment va durar aproximadament 10 setmanes. En general, els programes estaven destinats a ser utilitzats una vegada per setmana. Això està d'acord amb la TCC tradicional, que es considera un tractament pas a pas, a curt termini, amb sessions setmanals o quinzenals de terapeuta durant 10 a 20 setmanes.

Els autors havien identificat prèviament, 15 estratègies que han mostrat ser útils en les intervencions de salut intervingudes per la tecnologia i exploron la freqüència d'aparició en els estudis continguts en el meta-anàlisi.

TablaDepreBuena

La freqüència amb què es feien servir estàs tecniques pot observar en el gràfic següent, representant les xifres absolutes en què es donava el tipus d'intervenció, en els estidios analitzats.

Depression45

Dibuixa la metanàlisi una aproximació a les tecnologies de la informació molt prudent, amb intervencions que són molt semblants a les de cara a cara, amb predomini de les intervencions web (40/45) davant la les realitzades mitjançant mòbil. Tenint en compte que l'interval d'exploració és fins a setembre de 2016, i que es reconeix la utilitat de les altres estratègies sorprèn la poca originalitat de les aproximacions. En general, ni autogestió, ni sociabilització per parells, ni gamificació semblen ser estratègies escollides per la majoria d'autors per aplicar en els estudis.

 

FontToward the Design of Evidence-Based Mental Health Information Systems for People With Depression: A Systematic Literature Review and Meta-Analysis

 

Imma Grau 100Imma Grau
Investigadora social en comunicación y salud. Comunicadora ubuntu. El cocktail: ingeniería, ciencias de la información y sociología; inmersa en el mundo profesional sanitario y en el de los pacientes. @Inma_Grau

Data: 6-6-2017  

 

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para analizar y mejorar tu experiencia de navegación. Al continuar navegando, entendemos que aceptas su uso.