palabraiSYS és una fundació per a desenvolupar projectes socials de salut digitall

Gens CaMa

Un dels aspectes que propicia el món digital és l'abundància de dades. L'empremta digital que deixem amb les nostres interaccions és cada vegada més gran; pagant, parlant per telèfon, pujant informació a les xarxes socials, usant el correu electrònic, visitant webs, etc. Diuen els experts que amb 300 clics es pot obtenir un perfil nostre bastant fidel. Hem entrat en això amb una certa inconsciència i un cert sentiment d'inevitabilitat.

Però, curiosament, allà on aportar les dades pogués servir per al bé comú, com és el cas de la investigació mèdica, hi ha serioses dificultats per articular les autoritzacions. Considerandos ètics, de anomimización (tots recordem amb un cert calfred la distopia de Gattaca), d'altruisme per contribuir en el comú i protecció individual, s'entremesclen dificultant els avenços que una bona gestió d'aquestes dades podria aportar.


Per fixar un marc d'actuació, a la Unió Europea, el 25 de maig de 2016 va entrar en vigor el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), una norma europea que aplica des del 25 de maig de 2018. El RGPD amplia els drets dels usuaris (particulars que produeixen les dades), limitant el tractament a les dades indispensables per prestar un servei (un cop acabat hauran de deixar de utilitzar-los), però també regula una sèrie de drets addicionals als previs ARC, de tal manera que els usuaris tindran dret a: (1) Consentiment lliure, específic, informat i inequívoc. No s'acceptarà el consentiment tàcit o per omissió; (2) Dret d'accés: els usuaris podran obtenir una còpia de les dades personals que s'estiguin tractant. (3) Dret a l'oblit. (4) Sol·licitud que cessin les operacions de tractament de les seves dades. (5) Portabilitat. El reglament articula les responsabilitats d'aquells que manegen dades, que han d'avaluar els riscos i registrar les activitats de tractament i garantir la seva protecció i el compliment dels drets dels usuaris. El nou reglament apunta específicament les dades genètiques com dades especialment protegides.

Però llavors, com poden els investigadors accedir a les dades de grups o poblacions per a investigacions mèdiques?

Hi ha diverses aproximacions. Una interessant la realitza la Global Alliance for Genomics & Health s (GA4GH comunitat internacional d'intercanvi de dades genòmiques), promotora del projecte Beacon un projecte dissenyat per interrogar sobre la disponibilitat de dades genètiques concrets en diversos llocs internacionals, en el més simple de tots els contextos tècnics. El servei està dissenyat simplement per acceptar una consulta de la forma "Té algun genoma amb una 'A' en la posició 100,735 al cromosoma 3" (o dades similars) i respon amb un "Sí" o "No"? Un lloc que ofereix aquest servei es diu "balisa" (beacon). Aquest servei web obert està dissenyat per a ser tècnicament simple, fàcil d'implementar i no tornar informació que violi la privacitat.

Des d'una perspectiva ètica, legal i social, el projecte Beacon té com a objectiu resoldre els problemes centrals d'intercanvi de dades: com permetre un ampli accés i traducció de dades alhora que protegeix i promou els interessos i drets dels participants de la investigació i els pacients. Respectar els termes del consentiment dels individus presenta reptes, ja que els conjunts de dades a gran escala es comparteixen i analitzen en nombrosos estudis d'investigació. L'experiència en la interpretació d'usos permissibles de dades, basats en el procés de consentiment informat original, representa un cost d'investigació significatiu en termes de demores i despeses financeres. Aquests podrien reduir si les condicions d'ús i intercanvi de dades es comunicaran i registressin clarament en el moment de la generació de dades, el que facilitaria respectar l'ús apropiat de la investigació secundària de les dades.

En base a l'estudi de les restriccions d'ús de dades existents, investigadors del projecte Beacon van proposar una estructura per registrar "categories" i "requisits" d'ús de dades per tal de recolzar l'ús i integració màxims de dades, així com la inclusió d'informació de consentiment en projectes de recerca genòmica (Consent Codes: Upholding Standard Data Utilitza Conditions). L'estructura seria la següent:

Consentimientos

Posar categories i requeriments en els consentiments informats, ajudaria a un ràpid reconeixement i facilitaria el compliment de les condicions i a la progressió de la investigació. A partir dels resultats del projecte Beacon, la GA4HG ha començat a utilitzar les duos (Data Utilitza Ontologies). I aquestes ontologies ja han estat adoptades com a estàndard en entitats internacionals com European Genome-phenome Archive (EGA), el Sanger Institute o el Broad Institute.

Una altra aproximació interessant la podem trobar a la cooperativa Salusus Coop, que també construeix llicències estàndard. Salus.coop busca articular el dret dels ciutadans a controlar les seves pròpies dades, i facilitar l'intercanvi de dades per accelerar la recerca i la innovació en el sector mèdic. Per a la construcció de les llicències van desenvolupar el projecte TRIEM conjuntament amb el UOC eHealth Center, plantejant uns 8000 escenaris amb un qüestionari que va obtenir més de 600 respostes. L'anàlisi va limitar extraordinàriament les variables de cessió.

Resultats Triem

Salus License

 

S'ha parlat també de la utilització de blockchain per garantir el seguiment de les dades, però de moment no hi ha cap opció clarament guanyadora. Caldrà esperar per veure com es resol d'una manera més o menys estàndard aquest complex tema.

 

Imma Grau 100Imma Grau
Investigadora social en salud digital. El cocktail: ingeniería, ciencias de la información y sociología; inmersa en el mundo profesional sanitario y en el de los pacientes. @Inma_Grau

Fecha: 30/04/2019

 

Afegir comentari

Comentaris

  • No s'han trobar comentaris